Bé, avui torno a escriure un post per aquest blog que últimament ja ha perdut l’esplendor d’altres èpoques més fructíferes en quant a composició.
Avui és el dia en què acaba el segon trimestre, molt sovint considerat el més dur, monòton, insuportable i d’alguna manera ‘fosc’. Cal dir que el d’aquest any ha resultat ser força curt, tot gràcies a la lluna que és qui marca quan és la pasqua i, conseqüentment, la setmana santa.
Avui, també, no només és el trimestre el que acaba sinó altres relacions, vincles, que durant els últims temps havien existit. Vincles que un no sap ben bé perquè es trenquen. I més, en aquest dia. Però com en tantes altres coses aquest problema de comprensió ve donat per el que jo considero un efecte en cadena. La situació, diguem-ne, normal és quan es compren a ell mateix i des d’aquesta visió els fa més fàcil la comprensió a altres persones del seu voltant. Però, quan ja no es comprèn a un mateix doncs és realment difícil que altres ho puguin fer. Quan un no es comprèn, intenta analitzar-se racionalment xocant frontalment amb una realitat que és quasi ineludible, racionalment s’aconsegueixen poques coses en el món de les emocions. S’actua d’una forma que no és la pròpia, creant, fins i tot, pautes de conducte, imposant lo racional totalment sobre la part emocional. Això acaba creant un conflicte, un conflicte que es tradueix en un comportament injustificat, molts cops contrari al que en un principia es volia, contrari als principis d’un. I així és com un arriba a situacions contradictòries com la d’avui, quan s’és en el moment d’iniciar unes vacances, encara que amb tasques impròpies de les vacances, com estudiar, però, encara i així, vacances. Però en el cas particular d’un servidor, això no es correspon totalment amb el que seran, per una o per altra raó.
La raó més important, segurament, és recordar vells i, coses de la vida, bells temps. Quan un, en una etapa de tendència positiva, pensa en el futur pocs cops es planteja que les coses puguin canviar a pitjor, encara que després, a l’hora de recordar-se’n, veu que això és fals.
Tot això, incomprensió, nostàlgia, incoherència en els propis actes, és el que acaba conduint a un trencament de molts vincles, que en la majoria de les vegades, són dignes de la més gran estima. A l’aïllament en general.
La Setmana Santa avui formalment, amb el diumenge de Rams, ja ha començat i, igual que el coautor d’aquest blog MarginatSocial, us recomanaré un possible entreteniment per passar aquests dies (si els exàmens i altres activitats us deixen, clar).
Alguns llibres que podria recomanar després d’haver-ne realitzat la lectura serien:
Ø Vida y Destino: Una novel·la històrica escrita als anys 60 pel periodista jueu-rus Vassili Grossman que tracta sobre diverses localitzacions durant la Segon Guerra Mundial, tals com: un camp de concentració nazi, la Batalla de Stalingrad o els pensaments i descobriments d’un científic nuclear. Tot unit per una relació entre els personatges de les diferents localitzacions molt a l’estil de Guerra i Pau. Un altre aspecte que comparteix amb la novel·la de Lev Tolstoi és potser un dels seus contres més grans, la seva extensió, més de 1000 pàgines.
Ø Los Propios Dioses: Una novel·la de ciència ficció que tot i haver estat escrita durant els anys 70 tracta un tema molt actual, des d’una perspectiva molt especial s’ha de dir, com són les fonts d’energia i la seva escassetat. L’autor és el nord-americà Isaac Asimov. És una novel·la que a un el va deixar parat pel que es pot anomenar la seva ‘estranyesa’ o la ‘imaginació’ posada en ella. Igual que amb l’anterior novel·la destacada comentaré un dels seus contres. I el principal és a vegades el nivell de coneixement científic requerit i la forma d’aplicar-lo, cal dir, no obstant, que en cap moment entorpirà el seguiment del relat però si, potser, deixarà alguns detalls confusos.
També he sentit a comentar sobre altres novel·les com “El niño con el pijama de rayas”, que no l’he llegit, però els comentaris que he escoltat han estat molt positius.
Una altra cosa que volia expressar en aquest post és una espècie de conclusió òbvia però no explicitada sobre el meu anterior post. I el que volia dir no és res més que només sent alegre un pot demostrar tota la seva vàlua, només amb l’alegria per davant els altres podran conèixer a un en la seva totalitat. I la tristesa, en canvi, l’únic que és capaç de crear en si mateix i en els altres són dubtes i pèrdues indesitjades.
PD: Pels que tinguin una visió escèptica davant de la lectura de “La Plaça del Diamant” dir que és un bon llibre, fàcil de llegir i que no es fa llarg.
Passeu una bona Setmana Tots!
prova, em diu que sigui de deu caràcters... crec que ja hi he arribat als 10
Òbviament hi haurà més del mateix...
Primer pels entrants, la publicitat japonesa, val la pena...
http://www.pixfans.com/el-monstruo-del-lago-ness-aterroriza-la-bahia-de-tokyo/
Ara de primer plat un vídeo que si més no ja l’heu vist molt, però com que jo no, us el poso.
http://es.youtube.com/watch?v=QVbobdL3yi0
Un preludi al segon plat amb “the ten worst mario games”
http://www.gametrailers.com/player/23547.html
I el plat fort, l’únic que val la pena...
http://es.youtube.com/watch?v=cdbs9N7x_3w
Si voleu postres, feu-vos un plàtan fregit...
Us passaré una de les meves fonts de freakades més importants...
http://jesulink.com/raruto/ Aquest és d’un tio que va començar parodiant la sèrie de Naruto amb còmics, us el podeu descargar, són bastants entretinguts i recorre el camí de l’humor, també podeu anar al seu blog...
La visió dels bohemis romàntics:
Des de ben amunt, més enllà dels núvols. Hi havia dos personatges que feia temps que estaven morts. Des d’allà contemplaven a un grup de noies, que no sabien perquè, però sempre els havia fascinat. Aquest dos personatges quan estaven vius els hi deien Fran Kafka i Santiago Rosiñol, ara ja no es deien així, no tenien nom. La fortuna els havia portat a conèixer i a contemplar, també, aquelles noies tan precioses. Els dos s’emocionaven al veure com tot i el entrebancs la amistat d’elles durava, durava i durava. Però això no era el que més els sorprenia, el que més els sorprenia era que com més passava el temps la relació entre elles s’enfortia. Com podia ser? Que feia que els lligams no es trenquessin envers tots els problemes?
Clar, quan eren vius els dos havien estat bohemis, sí que tenien un grup i un lloc de trobada, cada un respectivament, a les seves ciutats, al bar de cada dia on conversaven i intercanviaven opinions. Però la amistat entre aquelles noies era diferent, era amistat de debò! una amistat sense pels a la llengua, sincera, alegra, d’aquelles que et fa viure de veritat l’alegria del qual parlava Rosiñol en el seu llibre o d’ aquella que feia no convertir-se en escarabat sinó en papallona.
les noies que contemplen aquest dos personatges son sens cap dubte les persones de la fotografia, no sé si ho llegirà ningú...
Un recopilatori, la majoria són links. (personatge de Zelda)
Hablad con Dioss!!!!! Jajaja és un d’aquells bots que responen segons el que tu preguntes, està en anglès i heu de escriure-li bé.
http://www.titane.ca/concordia/dfar251/igod/main.html
Video d’un Corea que toca dues guitarres a la vegada, amés toca “frikades”.
http://es.youtube.com/watch?v=kmEoN1iKvnc&feature=related
Goku vs. Freezer, bastant... molt currat xD.
http://es.youtube.com/watch?v=4Tg9nQ4MmDo&eurl=http://jesulink.com/
Doblador o quelcom semblant, és com Constantino romero. http://es.youtube.com/watch?v=xcl_FjicM9k&eurl=http://jesulink.com/?subpag=4
Va un acuditet de regal, és una mica racista però bueno...
Un negro y su esposa son invitados a una fiesta de disfraces. El le dice a su esposa que vaya a buscar los disfraces. Por la noche cuando llega del trabajo encuentra en la cama un disfraz de Superman.
Gritando le dice a la mujer:
- ¿Que coño es esto? ¿Cuando has visto a un Superman negro?. Vete y cambialo por algo mejor.
La esposa molesta va a la tienda y lo cambia. Cuando llega el esposo ve en la cama un disfraz de Batman y le grita:
- ¿Pero tu estas loca mujer? ¿Cuando has visto a un Batman negro?. Vete y cambialo por algo mejor.
La esposa que ya esta hasta los huevos, devuelve el disfraz y compra varias cosas. En la cama le pone 3 botones blancos, un cinturon blanco y un palo de madera. Cuando el esposo llega y encuentra esos objetos en la cama le dice a la mujer:
- ¿Que es esto?
La esposa le contesta:
- Es para que elijas tu disfraz: si te quitas la ropa y te pegas los botones, vas de domino, sino te gusta entonces, te quitas los botones y te pones el cinturon blanco y vas de galleta Oreo, y si tampoco te gusta te metes el palo por el culo y vas de Magnum.
Avui amb el Marcel hem parlat sobre temes molt profunds. Com ja sabeu jo soc el sentimental del grup. Ara que dic això, he posat un qualificatiu a cada membre del grup, l'Oriol és el treballador, l'Eugeni és el realista, el Marcel és l'humil i jo el sentimental, no sé si estareu d'acord amb mi o no, però crec que aquest són els trets que ens caracteritzen més.
Bé, desprès d'això dir que he fet un text i un poema que parlen del mateix tema, no estan gaire currats i per això m’atreviré només a posar el poema.
saltar i deixar-ho tot
Agònic i tenebrós
va ser aquell acte,
acte de caure el meu cos.
De l’agonia a la vida
només hi ha un pas,
el pas de saltar i fer via.
Saltar cap a la llibertat
desprès de tants anys
fa assentar el cap.
El cos vola uns minuts
sents olor de llibertat
però els sons són muts.
La Vida deixes corre
com la sang que deixes,
deixes tornar a ploure.
Això vindria a ser un post fet de mala gana ifora de lloc i temps, un text per no fer el que hauria d'estar fent que éshistòria de l'art i lectura de terra baixa i, lògicament pensareu: com pot ser interessantun post fet en aquestes circumstàncies tant contràries a les adequades perdesenvolupar un bon redactat que comprengui les tres regles principalsd'adequació, cohesió i coherència? doncs, a la meva manera de veure les cosestrobo que, lluny de ser interessant, profitós i/o ben elaborat és innegablementsincer i transmet allò pel que ha estat creat que no és altre cosa quesolidaritat envers tots els que es troben en la meva situació d’alineament.
Dit això que vindria a ser una introducció em limitaré a comentar el dia d'avui,un dia qualificable amb una sola paraula, desordenat.
Un cop comentat el dia explicaré les pel·lícules que friso per veure: en primerlloc esta "hard candy", un thriller psicològic o alguna cosa per lestil que podria estar molt bé una d'aquelles que sempre penses que t'agradariapero que mai veus. Desprès el primer que em ve al cap és "el acorazado potemkin",cinema soviètic, plans generals i col·lectivisme lluny del l'individualisme delcinema burgès americà. En tercer lloc alguna de David Lynch. En quart llocConversaciones con mi jardinero (o alguna per l'estil) amb un porret a la mà.Potser també "la soledad" que no tracta de la soledat però quedesenvolupa una forma fílmica molt interessant al eliminar els típicsplans/contraplans i divideix la pantalla permetent interactuar a l'espectadorescollint el pla que més li agrada i creant situacions que semblen impossiblesen la sortida de camp i entrada de camp.
purplehaze
avui toca posar un poema, fet per a mi i dirigit per tothom, hi ha persones que m'han titllat de estar enamorat per escriure'l...jo no diré res, us el deixo a la vostre imaginació.
Així com la brisa ve, Ella esdevé
els seus rínxols durats
desprenen olors de Fe
que m’eleven amunt als terrats
la seva figura esvelta
m’hipnotitza tots els sentits
i una deessa em fa veure
al seu costat toco el cel,
damunt seu l’infern.
M’enamora el seu cos esvelt!
El bé i mal junts,
hem treus el dimoni interior
mentre el cor m’estripes a punys.
Us posaria directament el link, però els de La Vanguardia ho eliminen pels que no estan subscrits. mola la sva col·lecció, però no us quedeu solament amb allò.
estic a l'hora d'angles a la sala d'ordinadors, en teoria fent quelcom sobre reported speech....és nou...no ho havia fet mai, des de tercer que faig el mateix a angles...
Miro el rellotge i m'enrecordo d'un poema fet per la Mònika, és un poema fruit de l'aborriment i com a tal és titula L'aborriment. Podria explicar moltes coses sobre ella, la fan#1, si si, la del enllaç al seu fotolog, però no crec que sigui fructifer de parlar d'ella ara mateix, no sé si s'ho llegirà mai i a més tot el que digui d'ella ja ho sap, així que em limitaré a posar el seu poema que tinc a l'agenda(un dia el penjaré a l'habitació)...
M'AVORREIXO!
L'avorriment és avorrit,
avorrir-se és perdre el temps
prefereixo anar al meu llit
a dormir i a fer descansar la ment.
Tot el dia hem perdut,
somniant aquí, pensant allà...
veig les agulles del rellotge
que, més lentes, van dansant
la meva realitat es disol
i els ulls es retiren.
Imaginen un món nou
on molt atents miren
tot allò que il·lumina el sol
Les finestres estan brutes
i tancades amb unes barres
que no deixen sentir-me lliure
i m'atrapen sense ganes
L'avorriment és avorrit
avorrir-se no és divertit.
un avorrit per l'avorriment
és un mag sense poders,
és una vida sense condiment...
és un món adormit!
by: IKA
GRACIES!...posaria una foto d'ella, però estic a angles...no a casa
1. Una cabanya
2.
3.fugir dels superiors, de les actituts condescendents, de les lluites internes i de la competència:
4. Reflexió.
5. Tenir present que: la felicitat pot ser difícil d'aconsegir-la. Els principals obstàcles no són econòmics.
purple haze, amb la modesta col·laboració de Alain de Botton.
Em cagu en WinVista, suposadament el sistema operatiu més segur i fàcil d'utilitzar...
Ja se que deuria de treure-me'l i posar l'XP o qualsevol distribució de Linux i fins i tot fotre'm MacOS... però anomeneu-me ilús, ja que espero fins el dia que Vista siguin com XP d'útil. Si no us enrecordeu al principi quan va sortir l'XP amb la seva colla d'amics (Me, 2000...) la gent deia :"Oh! si el 98 va millor per jugar!" i altres expressions semblants... No obstant mai arribarà a millorar el meu ja que he enviat a prendre pel cul el WindowsUpdater que pilla més fallos que un trojano.
Parlant de Vista... és bastant fàcil configurar-lo al teu gust... cada cop li tinc més pràctica, si ho teniu que fer sovint veureu que és fàcil. 
l'única dificultat en quan a configurar-lo es treure-hi la segurat... allò que et va dient : "estas seguro de querer realizar la siguiente acció?" la resta és igual que l'XP però en comptes de fer-ho tot en un o dos llocs has de passejar-te per tot el "Panel de Control"
La part bona d'utilitzar-lo es que en un futur o no tant hi han jocs i suposo que programes que només aniràn amb aquest SO, patètic tenir que vendre el SO amb programes exclusius...
Bueno ja està em tenia que desfogar.
En aquest precís moment estic escoltant un programa de filosofia que parla de la mort, un tema tabú en la nostre societat, ja que tots hi arribarem però ningú ho vol acceptar, quan en realitat és un procés vital com un altre. On hi ha mort hi ha vida i on hi ha vida hi ha mort. “la font de totes les misèries humanes no és la Mort, sinó la por a ella” Epicdet. Aquesta frase que acabo d’escoltar, em fa pensar que l’home, per naturalesa, té por allò desconegut, perquè?
des de que era infant que m’he preguntat que hi ha després de la mort, cap religió em convenç, potser la reencarnació de l’ànima en un altre cos és la teoria que accepto més, no em resulta la més creïble, però si la que veig més coherent. Sento que parli d’aquest tema que per a molta gent és bastant dur, jo encara no he acceptat algunes morts, em pensava que sí, però m’enganyava a mi mateix.
Sobre aquest tema podria divagar molt, ja que actualment estic llegint un llibre anomenat Reencuentros: contactos con los seres queridos tras su muerte, a la gent que li he explicat que estic llegint aquest llibre ha reaccionat de formes diverses. En alguns casos m’han dit freak i que no volen a sentir a parlar d’aquestes coses, altres han dit quina por, mort que surten d’un mirall, segurament es pensen que llegir-se aquest llibre forma part d’una pel·lícula tipus REC o alguna altre peli de por, després també hi ha un cert tipus de gent que ho han mirat amb escepticisme, sense creure’s cap part del llibre, per últim, les persones que son com jo i són unes poques, la gent que dius que és un tema interessant, que no s’ha de fer bromes però que l’autor es veu que no ho fa per enganyar l’autor.
Mai saps que és el que a on ens porta un llibre, però si que saben a on ens porta la vida, a la mort.
ultima frase que vaig sentir d’una persona:
encara que físicament la persona ja no existeixi que hagi mort, sempre la tindrem en la nostre ànima i això vol dir que en realitat no ha mort.
avui ha estat un dia gris, la mort ha tornat a aparèixer i la hem vist. Tots sabem que ens arribarà, però cal que sigui tan dora?
potser a la persona que li ha tocat no és una amistat forta, però és un company de classe, fa molts anys que ens coneixem i això també conte.
En aquest moments com actues?
Que podem fer?
et sents impotent, amb estat de xoc, sense saber ben bé com caminar, com dirigir-te a ell.
jo crec que per moltes paraules que hi dediqui servirà de poc així que ho deixo aquí.
és camí incert cada matí
n’és cada vida!
PD: a tots ens afecten les mateixes coses, tots som persones
Hacia un largo tiempo que no actualizaba, y no precisamente porque haya estado en busca de ideas geniales y brillantes, simplemente, por desdén y algún que otro problemilla de estabilidad emocional. Esto último formará parte de otra de mis disertaciones pseudo-nosequé.
Más en concreto sobre lo que voy a hablaros es sobre la inteligencia emocional. Gran protagonista de las discusiones psicopedagógicas en la actualidad (o es lo que mi tutora en primaria me dijo, hagámosle caso más sino). Aunque sea un tema de debate (o no) es algo que creo que en los colegios, en todo tipo de centros de enseñanza se deja de lado, aunque se diga lo contrario. Lo primero con lo que te encuentras al cambiar de centro educativo (lo puedo asegurar, ya que he pasado por unos cuantos, y de varios países, hay que decir) es con la explicación del profesor/representante del centro de turno sobre el ideario del colegio y, como éste, supuestamente tiene que hacer que el individuo ahí matriculado (a veces no iría mal decir: recluido) al acabar su etapa en ese centro se convierta en un valuarte de las generaciones futuras, como será el máximo exponente del progreso que tiene que llevar a nuestra sociedad al triunfo sobre las injusticias que en el mundo reinan. Unas veces es con una propuesta de ‘escuela cristiana’, otras laica, de vocación internacional, a través del ejercicio de la música, y otras muchas formas. Lo que si que intentan afirmar es que el alumno que por ese centro pase será una persona emocionalmente inteligente. ¿Pero realmente alguna lo consigue? Seria dudoso responder afirmativamente a esta pregunta. Es verdad que hay centros que se aproximan más que otros, pero, en general no hace falta más que mirar las estadísticas de fracaso escolar en países como en el que vivimos. No es culpa de los centros, si no del sistema en general (siempre aparece esta dichosa palabra, sistema, cuando criticas a algo, extraño, ¿verdad?), poca estabilidad, pocas propuestas claras, poca capacidad de reacción a la siempre, y ahora aun más, cambiante sociedad. Ahora, habiendo descartado una posible fuente de enseñanza del concepto que nos ocupa, pasamos a otro, la familia. Evidentemente es la que se debe de encargar de gran parte de la educación de sus ‘retoños’, pero el trabajo, obligaciones sociales de todo tipo, hacen que el tiempo sea muy limitado para poder inculcar algo a los individuos frutos de la su procreación. En definitiva, está poco claro donde un joven puede adquirir este bien tan necesario. Aunque un individuo que ha crecido en un ambiente familiar, de amigos, social en general, agradable lo más probable es que sea un individuo equilibrado en todos sus aspectos, quedan las estadísticas, que demuestran que un gran porcentaje de jóvenes, parece, que carecen de esta formación. Aquí llega el momento donde este texto debe centrarse en las ideas por las que fue creado (a ver si lo hace el solito, no estaría mal).
Lo que quería expresar es mi preocupación sobre la ausencia de esta inteligencia en muchos de los individuos que tendrán que relevar a la actual generación de dirigentes (¿vejestorios?). Una persona, si carece del concepto central de este escrito, por muy inteligente o muy poca agraciada que sea, no podrá desarrollar todo su potencial, lo que lleva dentro, con lo que se quedará en como decía un personaje próximo a mi en ‘proyectos de persona’. Nadie podrá saber lo que realmente vale esa persona, sus capacidades, sus virtudes, lo que puede aportar a la sociedad, como hacerla mejor, etc. Si cada vez son más los que carecen de la inteligencia emocional necesaria para sacar lo mejor de si, serán mas los individuos desechados por las sociedad, por diferentes tipos de incompetencia, pero básicamente, por la manía que tiene la sociedad de etiquetarnos de manera que cada uno tiene un lugar asignado. Lo que genera todo esto es una cantidad enorme de persona que no le ven ninguna motivación en la vida que les ha tocado vivir, y por lo tanto de demostrar lo que son, viven alienados, sin preocuparse, incluso se sienten inútiles ya que no encuentran la forma de aportar su granito de arena a la sociedad. Eso es lo que muchas veces la enseñaza se olvida de mostrarnos. Casi acaba dependiendo de la suerte que uno tenga el poder llegar a ser lo que realmente es, y no quedarse en un proyecto de uno mismo, con valor de proyecto, y de no obra. Por se ve cada vez más jóvenes abandonar los estudios, no porque sean incompetentes, sino porque el entorno no les ha demostrado que por ese camino pueden llegar a ser ellos mismos, a conocerse, a conocer a los demás, no les ha motivado, no ha hecho que en ellos se despierte el más mínimo interés. ¿Y que es una persona sin ningún interés por nada? Una persona que estará condenada a vagar por la vida sin saber lo que hacer y dejando su interior sin eclosionar, quedándose en un estado ‘embrionario’.
Un 50% dels autors del blog expressen la seva negativitat davant la poesia, perquè?
és veritat que la poesia no és imprescindible per a viure, però amb el mateix raonament també puc dir que els video-jocs, l'internet, el mòbil, la televisió, l'ordinador, les revistes, el cotxe i un reguitzell més d'elements que l'home la fet necessari, en realitat no ho són.
Les arts formen part de l’escènica de l’ésser humà, ens diferenciem amb els altres éssers vius perquè tenim sentiments, molts cops són sentiments absurds. La poesia forma part de l’àmbit artístic de la literatura. Hi ha qui és pintor, hi ha qui és actor i hi ha qui no es conforme amb pintar ni en llegir, hi ha qui decideix fer jocs de paraules, que amb certa gràcia fa una rima i uns versos. Quin problema hi ha?
Aquest 50% també expressen un rancor cap el llibre d'Antologia de la poesia catalana, el cremarien, cremar aquest llibre és cremar més que un plec de fulls grapats, simbolitza part de la història d'un país, petit, però existent. Que passa que perquè us el facin llegir ja no mola? Doncs si és així vol dir que no teniu suficient maduresa.
Ei! 50% que deshonreu tant sobre la poesia! Li desitgeu tota desgracia perquè no l'enteneu, perquè formeu part d'un poble indiferent, vulgar i ensopit...sou simple prosa, com un manso al costat d'un arbre sense fulles, sou poble que no testareu mai la luxúria de la poesia! Us condemno a la prosa eterna, us condemno a la tristesa perdurable! Visca la bohèmia! Visca la santa alegria!
EL CARRO DE L'ALEGRIA JA US HA PASSAT!
viureu condemnats a l’església sense estil, a la prosa, us morireu d'ensopiment.!
-Encara que amb 4 dies de retràs Bon Any nou a tots!!! i encara que sembli sorprenent han passat unes 200 IP diferents per aquesta pàgina.
-Entreu aquí http://www.google.com.cu/language_tools o herramientas del idioma de google i escriviu "nintendo wii", les cometes no són necessariès i la traducció ha de ser "inglés a español" o "español a inglés" i veureu resultats sorprenents. 
-I ara un petit problema el qual em ronda pel cap... en Star Wars, la gent que té forma humana, no són éssers humans, no? són alienígenes amb aprença humana..., no??? "fa moolt de temps en una gal..." (erem micos en una galaxia propera)
el laberinto del fauno, una pel·licula dirigida, produïda i elavorada per Guillermo del Toro, ha guanyat cantitat de premis i aixó la portat a la fama. Una pel·licula no guanya premis perquè sí (hi ha accepcions, com Titanic), sinó per què és bona. En aquest cas el Laberinto és una pel·licula que explica la vida de una nena que es confon entre la fantacia i la realitat, en mig d'una Espanya feixista. Ella i la seva mare, embarasada, s'en van a viure a un molí vell d'un poble desconegut. Amb elles també es trova el novio de la mare, un general feixista que persegueix als ultims "rojos" que queden.
Aquesta nena es trova un dia en un laberint, on se li apareix un fauno, una extranya criatura misteriosa que li explica que ella és filla de la lluna (com la canço de mecano).
Aquest fauno tant misteriós li explica que per arribar al regne de on ella venia ha de passa tres proves, les quals no esmentaré perque llavors ja perd la gràcia.
La pel·lcula és molt xula...ja l'he vista dos cops.
seguim amb l'apassionant món dels malabars, en aquest post però explicaré amb unes breus cites la faceta més filosofica dels malabars i la més "científica". Després donaré intruccions per segir amb la pràctica, perque suposo que tots esteu practicant, oi?...
"Els malabars han tingut des de sempre una estreta relació amb la filosofia zen i la vida contemplativa. Per el malabarista no hi ha un ameta, un fí o una raó per la que s'hagui de fer alló, perque tirar objectes a l'aire per haverse d'ajupir i tornarse a ajupir per recollir-los? La clau és disfrutar fent-ho i quan ho compares amb la vida contemplativa te'n adones que és el mateix; igual d'inútil i igual d'agradable per qui ho fà."
"Els malabars milloren els músculs dels braços, la cordinació, el tó, els reflexes, la visió perifèrica, a mesura que s'avança un acumula paciència i descobreix el valor de la constància. Els malabars ajuden a clarificar la ment, ajuden a pensar, treuen l'estres i donen energia. Ajuden a utilitzar la part pràctica i intuitiva del cervell."
i per seguir amb la pràctica:
Si s'ha practicat amb els anteriors exercicis, fent-se alternant les mans ja haurieu de ser capaços de fer moviments com aquests:
Aquests és el moviment més bàsic dels malabars amb tres pilotes, la cascada. Pels que tinguin més reflexes els serà més fàcil realitzar-ho a baixa alçada, si us costa més proveu de tirar-les més amunt, això si, haureu de calcular millor la força i la direcció.
Aquest ésun post..com dir-ho...reciclat! es tracta, doncs, d'una selecció de articlesd'un altre blog, el del programa silenci? emès les nits del dimecres al canal33. temàtica? doncs.. arquitectura, art, cinema, còmic, disseny, fotografia,"lifestyle", literatura, televisió, moda, música... si bé seria interessantque la selecció fos variada m'he restringit bastant per arribar millor al públic d'aquest blog.
El primer és sobre fotografia i vídeo, es tracta de Alison Jackson que, més quefotografiar o filmar, crea muntatges de vídeo i fotografia de famososposant-los en situacions compromeses o delirants. D'aquesta manera aconsegueixcrear coses tant curioses com la reina d'Anglaterra ballant salsa, el presidentBush intentant resoldre un cub de rubick o Mick Jagger planxant-se elscalçotets. http://www.alisonjackson.com/
El segon és una exposició més que recomanable: “CH€! REVOLUCIÓ I MERCAT”
L'exposició tracta com des de la foto que realitzà Korda n'ha degenerat unnegoci sense un rerafons ideològic, com la fotografia ha servit per fer desd'una portada de Madonna a un anunci de Jeane Paul Gaultier. Palau de La Virreina(Rambla, 99, Barcelona)
Fins el 20 de gener de 2008 (3,5€).
El tercer és sobre música, concretament videoclips, es tracta dels Arcade Fire,un grup canadenc que acaba de treure el disc Neon Bible. Tot això seria normalsi no fos perquè el videoclip que acompanya a la cançó és interactiu, de maneraque a mesura que sona podeu endinsar-vos-hi més ja que us permet crear elvideoclip a mida. http://beonlineb.com/click_around.html
Per últim comentar la publicació d'un llibre que interessarà a gentaliena a aquest blog però que havia de ser mencionat. El líder del grup FranzFerdinand, Alex Kapranos, amb un passat de cuiner, ha decidit recopilar les vivènciesde la banda britànica durant la gira afegint-hi receptes culinàries i hapublicat el llibre sound bites.
"Sound Bites: Eating On Tour With Franz Ferdinand"
Autor: Alex Kapranos
Penguin Books, 2007
144 pàgs.
It's Close To Midnight And Something Evil's Lurking In The Dark.. vull dedicar un post al àlbum thriller de Michael Jackson que va fer 25 anys fa poc (bé això va ser l'any passat, però no fa tant). Ho faré,primer, per ser l’àlbum més venut de la història; segon, em transporta al'infantesa, concretament a la sala d'espera de la consulta del pediatra quan tenia 8 anys (això és una altre història) i tercer, perquè ha ajudat a trobar la inspiració a molts "artistes" estrangers amb el vídeo musical del mateix nom que l'àlbum... De fet l’homenatge era una excusa per ensenyar-vos aquesta "inspiració", es tracta d'unes versions bastant curioses, la primera és una presó de Filipines amb molt temps per perdre i la segona una versió Bollywood de baix pressupost. Enjoy it.
http://es.youtube.com/watch?v=hMnk7lh9M3o&NR=1
http://es.youtube.com/watch?v=LbvP7dT3Dx0
jacko en la seva època cafè amb llet.
Ja se que ningú ho ha notat però no he seguit els posts per aprendre a fer malabars, en quan tingui ganes m'hi posaré, us deixo amb un exemple del que espot arribar a fer:
hola a tota la gent que fa possible aquest blog tant friky i també a les colavoracions externes. Ençà comença un any nou, ple d'esperança, d'amor, felicitat i sorpreses inesperades. Us desitjo a tots un any perfecte, que per a molts, és decisiu per la vida professional.
Encara que l'any que bé no anem junts a la Uni sabem que la llunyania no importa quan es tracte d'amistats tant arrelades(potser m'estic posant sentimental) no només parlo dels quatre frikis que componen aquest blog, aquest escrit també dirigit a persones que a l'hora de dinar, un dia, van decidir seure amb nosaltres, compartir converses un xic rares amb naltros i sobre tot, han creat un vincle, un vincle que vec dificil que es trenqui.
Sentar-nos junts a l'hora de dinar té molt de significat, ja que vol dir que al vostre costat sempre hi serè, per molt que acavem etapes, SEMPRE ESTARÈ AL VOSTRE COSTAT!!
avui dedicu aquesta acutalització als hippys, perquè encara que el moviment s'hagi difuminat, encara restre a una part de la joventut. Alguns ara els hi diuen cumbas, però no és el mateix, el moviment hippy és molt més que agafar la guitarreta i anar al camp un dissabte amb els amics a fumar-te un peta, és una forma de viure i de pensar. Jo penso que són una de les bases de l'ecologisme i de veure l'home com un ésser més en la natura, no som pas superiors a cap altre ésser, formem part de Gaia, bé segons el llibre que m'estic llegint, som uns parasits de la Terra.
Aqui deixu un dels himnes hippys, un cantautor hippy i altres cansons hippys.
http://www.youtube.com/watch?v=A7F2X3rSSCU
http://www.youtube.com/watch?v=jEOkxRLzBf0
http://www.youtube.com/watch?v=Jek6iP6AuAQ
http://www.youtube.com/watch?v=RKWiwfOhI6U
http://www.youtube.com/watch?v=-wI6uAOHzvo
Un post per aquest joc, un joc produit per una empresa espanyola i és un dels millors jocs de rol que he jugat. L'empresa va tenir que tancar a causa de la pirateria i ara ja no es pot conseguir una versió original, no obstant crec que val la pena que aconseguiu d'alguna manera jugar-hi encara que els grafics no són una gran maravella.
Un cop jugat Blade ja no serà el negre que va matant vampirs, sinò que serà aquest gran jogàs
http://www.megavideo.com/?v=2U3JEHZ1 (pel que ja heu jugat veureu la espada sagrada en acció)
I com que ja no es pot conseguir aquí us deixo un regalet...
http://www.megaupload.com/es/?f=XMPDAR4E s'han de baixar tots els cachos i juntar-ho amb hacha
http://www.megaupload.com/es/?d=LV7DRRXC
i pel impacients un extra
us enrecordeu de la combinació al primer fascicle??? (Cub de Rubik (0)) doncs si teniu la següent posició la feu TRES cops i la d'adalt queda ben posada.
Que us ho esteu passant bé??? Aquest ha sigut un altre any intentant caçar el gordo de vermell que es cola a totes les cases on hi ha nens, sí! Sí! el que porta el que porta un sac a l’esquena i s’en porta els nens que no dormen...
Bé doncs indagant vaig mirar-me si realment el pare Noel, Santa claus, Sant Nicolas... era vermell per coca-cola i si que ho era.
http://www.s1.elforo.de/milenarios/viewtopic.php?p=33869&sid=aeb19526de8a42ed9cbb9ddc79819346 (també podeu mirar a la wikipèdia).
I per últim un parell d’acudit dolents...
Esto es un bar cuyo cartel reza:
Bocata de Queso = 2€
Bocata de Jamón = 2.5€
Paja = 10 €
Entra un tío y le pregunta a la camarera:
- Eres tú quién hace las pajas?
Ella, sonrojándose responde:
- Sí
-Pues lávate las manos y hazme un bocata de queso.
Se encuentran amigos que hace tiempo que no se veian y empiezan a contarse cosas de su vida hasta la fecha y sale el tema de las parientas y le dice uno al otro
-Oye que es de pilar?
-Quitarse los pelosavui només actualitzaré per aquelles persones, que en són unes quantes, que creuen que la vida no val la pena, que és inútil lluitar pels nostres principis, per tota aquella gent desilusionada, aquí teniu una cançó i un video.
Si este mundo anda perdío
Y no encuentras la razón
Échate una buena rumba y baila! Baila! Baila!
No pa olvidar, sino pa llevarlo mejor escucha!!!
La mochila que llevamos
va cargaita de piedras
del abismo ya nos viene
esta mala condición
sólo nos queda la rumba
y una buena bulería
un bailecito por tangos
y el cante del Camarón
a belembembé a belembembá
tímbero suena la rumba
tímbero suénala ya!!!
Tímbero!!!
Tímbero!!!
La mochila que llevamos
Va cargaita de piedras
Del abismo ya nos viene
Esta mala condición
Sólo nos queda la rumba
Y una buena bulería
Un bailecito por tangos
Y el cante del Camarón
A belembembé a belembembá
Tímbero suena la rumba
Tímbero suénala ya!!!
Tímbero!!!
Tímbero!!!
http://www.youtube.com/watch?v=OSjlW2D3MOA&feature=related
http://www.youtube.com/watch?v=jaAb1DthFVo
dia atrafegat, be no, però dirè que si. dirè que si perquè en poc temps he hagut de dinar per després anar a una manifestació boikotejada per la puta pluja, es veu que la natura també és capitalista i vol que no hi hagi igualtats en el món.
sembla el meu diari personal, però el rerefons es que encara que la mani no s'ha fet, si he estat durant una estona amb unes persones que per a mi signifiquen moltes coses.
aixì que realment escric aixó perquè vull fer-vos entendre que sou molt importants per mi.
PD: l'administrador també podria posar enllaços del tipus fotolog monika i que ella ens fagi publi...de gent del cau que fa flog molt interesants com el sergi.
www.fotolog.com/88rainbow88
www.fotolog.com/estrelladamm
al despertar-nos, tots hem vist que plovia, tenia tota la pinta de ser un dia en que la pluja dones vida, que fes creixer la nostre autoestima i ens fes obrir el cor. peró no ha estat així, el dia d'avui ha sigut un dia gris, congelat on l'ànim estava amagata sota les pedres fredes i glaçades. la meteorologia ens ha afectat negativament, ens trobavem dormimts, migranyosos i cansats.
a mès comença el nadal, un invent capitalista fet pel corte ingles i que nomès té de bó que descansem uns dies.
PD: la putada es que el nadal 07' 08' haurem d'estudiar
[...]Ferran: Jo estic d’acord en que el que fa el Ferran Adrià és art, ara, el límit que hi ha entre la cuina que és art i la cuina que no és art
Marcel: Nosaltres també tendim sempre a dividir, distingir el que és art i el que no és art
Ferran: Jo crec que un entrecot pot ser igual de maco o igual d’artístic ben preparat que el que fa el Ferran Adrià quan fa espuma de rovell d’ou amb patata flitilitzada i jo que sé, saps?[...]
El post d’avui ve dedicat a aquest gran diàleg portat a terme el dia 15 de juny del 2007 al menjador. Es poden treure grans reflexions si es mira amb prou deteniment.
2ª capa (second layer (2L))
"Val més una imatge que mil paraules"
ja sé que pot semblar un xic egocentric parlar de mi i dels meus barrets, però crec que ara mateix és una de les coses que em caracteritza més, bé pot ser ara no, però en general la gent que em coneix ja sap que tinc una deria pels barrets. En realitat faig aquesta actualització perquè sé que vosaltres també teniu hobbys, manies, objectes o frikades...jo a part de coleccionar barrets (que ja en tinc 3), també col·lecciono souvenirs dels països on viatjo.
Que col·leccioneu vosaltres? 
Desprès de la introducció ara us explicaré el mètode per novells, aquest està basat en el mètode de Jessica Fridrich però simplificat. El mètode que us ensenyaré és un que es fa de capa en capa, primer la de abaix, després la del mig i finalment la de a dalt de tot.
Publicitat
1ª capa (1st layer (1L))
Sincerament em fa vergonya tenir que explicar aquest mètode...
En realitat jugant-hi bastant es com s’arriba a fer bé la primera capa. Però explicaré el mètode més fàcil per fer-ho: lo primer és fer una creu. (1) en un principi aquesta cara deuria de mirar cap avall
(3) posar la primera aresta és molt fàcil i sempre, insisteixo SEMPRE es pot fer en menys de 4 moviments.
Per fer les següents es tracta d’encaixar primer el color que no és de la (1L) i girar la cara fins que es posi bé.(és molt difícil explicar-ho). Sinó poseu totes les arestes de la (1L) a la cara oposada i les aneu baixant com pugueu...
Aqui us deixo un video, no es gaire clarificador, pero potser us ajuda...
http://www.megaupload.com/es/?d=B184BWOF
Els vèrtexs (4)
Coses a tenir en compte:
1- No val només que la 1 a cara sigui del mateix color, també han de coincidir els colors del costat.
2- Per posar el vèrtex (blau, vermell) només pots moure les cares blau, vermell i groc. Primer has de moure el blau/vermell de manera que el lloc on aniria el vèrtex estigui en la groga (o la oposada a la 1ª), desprès mous aquesta per posar el vèrtex al costat de l’aresta i tornes a moure el blau/vermell fins al seu lloc original.
De fet això no és un tutorial, sinó que uns quants trucs per fer millor la primera cara, realment quan s’aprèn a fer la (1L) és fent-la molts cops i provant el que a un li vagi bé. estic a la tassa del vater amb el portatil i mirant fotologs, parlant pel messenger amb un amic sobre el llibre d'un profesor del cole i a sobre escoltant música del meu germa. Aquesta imatge a casa meva és tant singular, tant autoctona, desde que tinc portatil que ho faig, perque? doncs perque el labavo és el millor lloc per relaxar-sexDDDD
si, si, el vater és el lloc on se'm acudeixen totes les parides, totes les filosofades i els poemes, és el meu recó, hi ha gent que creu que per relaxar-se cal anar als pirineus...jo no, el millor lloc, on he pensat més ha estat on justament estic escribint aixó, a la tassaxDDD
Ahir dia 13 de Desembre es podria qualificar d’un dia diferent, amb moltes coses que no són pas usuals per a mi, les primeres tres hores de classes potser si que es podrien classificar de rutinàries, però desprès de l’esbarjo tot ha canviat. NO hem fet angles, encara que la presentació, l’explicació ha sigut amb l’idioma. Aquesta presentació ens han parlat del país del Txad i d’un projecte al qual el col·legi està involucrat, sens dubte no m’ha deixat indiferent, ja que encara que ho trobem molt lluny, en realitat no cal anar tant lluny per trobar misèria. Enllaçant amb aquesta ultima paraula dir que a l’hora de física me rallat quan he sentit l’Eric, no sap de que parlar, ho intenta argumentar i el que em fa més ràbia és que no és conscient de que s’equivoca. També m’he entera de coses un xic sorprenen que encara estic paint a l’hora que escric això. Desprès de dinar doncs hem anat a veure els últims treballs de recerca, per cert molt macos els tres, flipant el de la Carlota . Això és extraordinari, però això no és tot, no hem marxat a les cinc, sinó a les sis, bastant fort. Per últim, no per això menys importat, avui he visitat la seu del JERC de la Vila de Gracia, m’he enganxat.
La nit em va acorralar, mentrestant, la foscor em menjava jo anava aclucant els ulls, al despertar-me la llum havia sortit i jo estava mort, fatigat, amb el mateix pensament del qual no em vaig desfer avanç de dormir. Sort que avui és una altre dia, més rutinari però més alegre.
En un atac de regresió brutal m'he estat informant sobre l'últim capítol de doraemon, tenia molts dubtes al voltant de com seria elfinal de la serie i he estat mirant per aquí i per allà a veure quedeia la gent sobre aquest mític final, d'una serie mitica, ambpersonatges mitics i que romandran a la memoria de tots al llarg de lesnostres miserbles (si les comparem amb la grandesa de la serie) vides.
Aniré directament a les conclusions perque son les dotze i encara haig d'acabar castellà:
-el resultat de la recerca és que no existeix cap final, si bé se'n hanfet tres en els quals el gat cosmic tornava al futur i abandonava ennovita són de l'any 72-73.
-Tot el que s'hagi pogut sentir sobre somnis despertant d'un coma, o que el novita pateixi de càncer són pures fantasies.
-Encara que existís un final o dos o tres encara se segeix fent doraemon a Japo i cada any se'n fan pel·lícules.
he estat pensant i crec que podriem fer una marató de Doraemon, el queno sé és si fer-la amb les pel·lícules o amb els capítols.. també hepensat en una taula rodona i en fundar una organització per erradicarles imitacions barates de Doraemon com l hatori el ninja o el kiteretsu dels collons..
La meva primera imatge de sexe explícit, mireu on fot la mà en novita i la cara de la shizuka aaahh... per l'expresió que posa en novita podem dir que és el primer cop que fot la mà per allà. Aiii.. el que no s'apren mirant doraemon no s'apren en lloc..
purplehaze
Aquest no és que sigui un joc sorprenent, no obstant si encara anessim més sovint a l'aula d'informàtica, estariem jugat-lo i seria el substitut del que va ser en el seu temps el "tux racer" i l"Elasto Mania".
i aquí us deixo el link perque us el descargueu:
http://www.megaupload.com/es/?d=KISDQNGW
Probablement el que vagi a escriure ara és evident i obvi però per a mi és una cosa de la que jo em vaig adonar fa no tant.
En el dia a dia sentim a dir, quan parlen sobre altres persones, aquest és un "person", és un personatge, especial, etc. Quan es diu això normalment parlen de persones que destaquen bàsicament per la seva personalitat sobre els altres. Però un hi pensa i se n’adona de que tothom, sense excloure ningú, quan parlem d'algú, si observem i mirem com aquella persona realment és, podem afirmar que tothom pot guanyar-se aquesta denominació de personatge 'únic'. Tots tenen quelcom especial que pot fer que els considerem especial, tothom té un tret del seu caràcter que el determina i el fa únic i especial. I sense totes les persones que ens envolten, encara que molts cops les vulguem evitar, no fer-los cas, tothom influeix amb la seva manera especial de ser sense entrar, clar, en el tema de si aquella persona ens importa més o menys.
Introducció
Ernő Rubik (Budapest, 13 de julio 1944) (mirar wiki)va ser el creador del cub de rubik amés de molter altres joguines de semblant estil. El cub va ser creat concretament l’any 1974 i té 43.252.003.274.489.856.000 possibles permutacions
Aquest consta de 8 vèrtex (esquinas), 12 aristes (les del mig) i 6 quadrats de cara, aquest últims no es podem moure i generalment amb un cub de qualitat o en cas de comprar “stickers” es posen els colors semblants en cares oposades. Les cares estan unides per l’eix on sol haver-hi una motlla.
Prepara un cub.
Per desmuntar un cub es gira una cara a 45º i es força una arista, les següents es van soles (si realment l’has de resoldre o el vols tenir maco i no vols aprendre a fer-lo fas això i ja està).
En alguns cubs de marca es pot variar la pressió de les cares mitjançant un tornavís, en cas contrari es pot forçar estirant-los a mà, també es poden llimar o rascar algunes peces perquè es moguin amb més “soltura” (en el cas que ho facis ho has de deixar com el cul d’un nadó), no obstant aquest mètodes no són gaire eficaços, el millor és lubricar-lo amb lubricant de silicona en “spray” , després el cub us anirà molt més fi.
Algoritmes
1 per cada algoritme el cub no es mou, només les cares.
2 s’utilitzarà la següent nomenclatura U(up) D(down) F(front) B(back) R(right) L(left)
3 si surt una de les lletres anteriors es girarà en el sentit del rellotge en cas de portar un ‘ es farà en sentit contrari, (A’, B’...)
4 escolliu una cara que serà la que sempre feu primer (jo tinc la blanca) aquesta anirà a sota.
a més jo ja us intentará posar uns dibuixets molt monos.
Finger Trick
R U R’ U’
Exemple de com seran si es fa aquest algoritme 6 cops es torna a l’estat inicial, actualment no us és útil però potser més endavant...
en futurs algoritmes no us espereu uns dibuixos tant currats
Si no teniu cub... Compreu-vos-el
http://www.minijuegos.com/juegos/jugar.php?id=1369
http://www.minijuegos.com/juegos/jugar.php?id=68
Jugueu amb moderació i no jugueu mentre conduïu.
Com us piqueu eh??!! però tranquils, que ja us he promès que avui actualitzava i l'amenaça us l'estalvieu per un altre ocasió.
Això, que durant aquest dies estava de pont i com que abans havien escirt sobre la vagància doncs em vaig empatitzar i vaig der el vago una mica, tot i que com ja sabeu, jo no sóc gens vago.
Ja se que no serveix d'excusa per això us diré una més realística, no hi era en el pont, estava fora i ahir estava prerant la defensa davant d'un tribunal sobre un projecte dut a terme durant 9 mesos.
Escriuria alguna cosa més, però jo no sóc algu qui perd el temps escrivint sobre coses unútils i sobre questions profundes no sóc gaire bo expressant els meus sentiments.
Oh! ja us he di que intentare realitzar un tutorial per fascicles (com el col·legi) de com realitzar un cub de rubik, començaré demà -suposo- i els treuré de forma intermitent i aleatori. A veure si conseguim gent amb això xD.
Avui per amenitzar una mica la temàtica dels meus posts parlaré de coses de la infància, i en particular com a alguns uns jocs i consoles/ordinadors concrets ens van marcar.
A mi, particularment, els primers anys de la meva infància els va marcar una consola Sega MegaDrive II. Jocs simples però addictius i divertits. I també potser per això també entre Sega i Nintendo sempre escolliria Sega... Llàstima que la Dreamcast, de la qual jo n’era posseïdor, fos un fracàs, i tot per voler ser la primera consola de 128 bits, la primera amb connexió a Internet, la més innovadora es podria dir. Un joc important en qualsevol màquina de Sega és qualsevol protagonitzat per Sonic The Hedgehog, personatge que també ha estat el centre d’atenció de nombroses tardes de la meva vida. 
Més endavant va venir Quake, una saga mítica en el món dels compatibles i que va ser iniciada per id Software l’any 1996, autora també de jocs importants com: Castle Wolfensetin, Doom, i derivats dels anteriors. No són jocs que destaquin per ser excessivament educatius, ni els més recomanats per a menors en edat preescolar, però si que ‘viciaven’ molt.
M'he adonat que és millor escriure sobre coses variades, curtes (perques les coses bones, si curtes, dues vegades bones) i concises ja que si penso en parlar només d'un únic tema en concret, a part de que aquest acostuma a ser alguna cosa que només m'interesa a mí(i no és per no compartir, ans el contrari, per fer-ho "d'interès general".) em donc compte de la limitada visió de la realitat que tinc a l'hora de parlar sobre quelcom (sé que no s'enten, són coses meves...)
1. pels incondicionals d'herois i sobretot pels fans de Hiro Nakamura: http://www.youtube.com/watch?v=YV1dPAOZguM&eurl=http://blog.heroes-spain.com/category/adrian-ytb/
2. una interesant notícia sobre el canvi climàtic per cortesia d'Aixòtoca.com (no us ho prengeu gaire en serio):
La societat catalana ha quedat commocionada després de l’estrena de The Nanny Diaries, “Diari d’una cangur”, i és que ja ho diuen: valen més dos melons que dos carretons (a la catalana). La Plataforma contra la Guerra ha oblidat ja la visita de la Scarlett a les tropes iankis a l’Iraq i ha assistit en massa a l’estrena de The Nanny Diaries. D’altrabanda, les protestes s’han centralitzat en l’Associació d’Estacionsd’Esquí de Catalunya que reclamen que s’aturi la projecció del film alscinemes perquè les temperatures estan pujant i la neu es fon. Elscientífics donen gràcies (...) aDéu perquè per fi han entès per què el planeta s’ha escalfat tant enels últims deu anys. Al Gore ha hagut d’acceptar que l'escalfamentglobal s’ha accelerat en l’última dècada per l’aparició de ScarlettJohansson a la gran pantalla, anuncis televisius, i cartellspublicitaris. Fins i tot en Woody Allen s’ha sentit culpable d’haverfet passejar la tremenda Scarlett pels carrers de Londres i Barcelona. |
|
3. M'he passat la tarda mirant de pe a pa sé lo que hicisteis i m'agradaria fer dues petites crítiques... per una banda dir que trobo que es retroalimenten massa de programes del cor, cosa que en altres crítics de televisió no passa com pot ser Monegal, el cual sap estirpar de qualsevol retransmisió televisiva la part més fosca i baixa d'aquesta, veure qualitats on ningú les veu (només dir que sé lo que hicisteis ha aparegut més d'un cop en el programa del monegal i no li ha dit guapu, que digessim..) no dic que s'hages d'eliminar, ni molt menys, sinó escurçar-lo. Per altre banda aquest format de "cutre a posta" del programa li dóna un toc desenfadat i d'autocrítica (sobretot quan fan referència als nivells d'audiència de la cadena) que l'allunya de programes pretenciosos que intenten fer molt quedant-se en no res.
4. frases contradictories del dia (per posar alguna cosa):
"Un pequeño tropiezo puede impedir una gran caída" (dicho inglés)
"Un refrán inteligente no demuestra nada" (Voltaire)
5. video d'última hora!!
http://www.youtube.com/watch?v=5ZoGf47Z3aY&feature=relatedpd: no m'he molestat en corregir, tampoc penso rectificar les paraules que s'ajunten.
purplehaze
avui toka fer un post sobre un sentiment, és quelcom que l'esser huma sent envers un objecte, un altre esser humá o fins i tot animals.
doncs bé, hi ha sentiments que molts cops són clarividents i consisos, com pot ser l'amistat, la confiança o l'odi. No obstant, també hi ha sentiments confusos, que molts cops es difonen, s'esborronen, es confonen amb altres, doncs jo avui vui parlar d'aquest ultims, perquè en l'adulescencia, com a minim la meva, sòn els que t'ho fan passar pitjor, els que et fan pensar i a vegades equivocar. Ultimament no em passava de tenir aquest sentiments confusos, potser a l'estar a prop d'una noia(o dona) et fa veure que hi ha sentiments que apareixen un altre cop quan ens pensavem que els haviem esborrat:S.
la vida és molt maca, em de viure amb felicitat...peró no hem de confondre mai conceptes!
..I amb aquest/a títol/premissa em disposo a escriure sobre temes variats
1.Primer comentar que per fi s’ha acabat el TR!! (no per tots es clar) s'ha acabat fer de trapezistes pels passadissos per evitar el tutor.. les matadores reunions als divendres a la tarda quan només penses en sortir corrents i s'ha acabat dir-li al tutor que demà li portaràs allò que li devies feia setmanes però que no t'havies dignat a fer per la teva condició de manta.
2.En segon lloc dir que s'apropen les festes nadalenques dedicades al meu aniversari ( i al del Miguel) i tot el que aquestes comporten: dinars familiars d'obligada presència, parents preguntant que vols que et regalin i obtenint com a resposta el primer que et passa pel cap en aquell moment que acostuma a coincidir amb la cosa més indesitjable que es pugi imaginar un. El pitjor del Nadal no és la hipocresia que s'hi respira, ni l'egoisme camuflat amb regals, el pitjor és que arriba un moment que s'acaba el no fer res i aquest any ens esperen amb els braços oberts uns simulacres d'allò més reconfortants, i dic reconfortants perquè al fer-nos suar això ajudarà a passar-se el fred.
(sé que és una parida però també és molt important tenir una visió optimista...).
3.frases del dia:
-"aquí no tenemos coffe-shop, aquí tenemos los parques municipales" GERTRUDIS.
-"m'agrada cada dia cop més war pigs" EVGENY PESOTSKIY.
-"ARA TOT ENCAIXA!" FERRAN DEL CLOS.
4.no se que escriure així que us poso una foto ("recurso fàcil" i know) i us rieu una estona, coneixent com freqüenteu la frikipedia, segurament ja la coneixíeu.
parecidos razonables
purplehaze
be estimats amics del disco funk!!! saveu com m'agrada oixDDDD pos aqui deixere cançons dels jacksons five, kool and the gangs, steve wonder i com no se atormenta una vecina!!!
http://es.youtube.com/watch?v=YwEMxYggoKQ
http://es.youtube.com/watch?v=M_2m-4e4tyA
http://es.youtube.com/watch?v=Y9QQz3Qhrxk
http://es.youtube.com/watch?v=2c-M8mHsFEY
molts cops les persones ens adonem de fets que estaven aprop peró que no formaven part de la nostre realitat. Això és precisament el que em va passar ahir, la gent diu que sempre posu l'antena, que soc un xafarder, que m'entero de coses alienes a mi, però i de les coses properes? perquè ens englovem en la nostre realitat? perquè quan parlem de la realitat del món anem directament al tercer mòn sense pensar amb el quart, que està més proper?. bé totes aquestes preguntes les deixu per que hi reflexioneu i si voleu, les podeu respodre, però no cal
Seguint amb el to pessimista dels meus posts i de la incoherència que es produeix al Nadal, expressada també amb anterioritat per DarkMan us deixo un link amb un article de Mariano José de Larra (autor romàntic, castellà de principis del segle XIX), publicat pel Nadal de 1836.
La Nochebuena de 1836. Yo y mi criado, delirio filosófico. http://www.irox.de/larra/articulo/art_noch.html (potser la lectura pugui semblar en un principi llarga però al final acaba valent la pena 
)
Sense entrar en els detalls del context històric en el que està situat l’article s’explica de manera molt meritòria la hipocresia, en general, i la que es produeix per Nadal, en particular. També, com en tantes altres ocasions, a través del serf inculte però coneixedor de la realitat, amb la senzillesa provocada per la seva suposada ignorància es reflecteix el que realment són les coses, sense els formalismes i metàfores que no porten enlloc de persones considerades "il·lustrades". Una mostra més del tan apreciat coneixement del poble que potser en l’època actual ha desaparegut. No és l’únic relat, cas real, en el que un simple serf, un pagès, un analfabet, és el que realment "il·lustra" una persona, li fa comprendre la realitat de manera simple i entenedora, sense divagacions innecessàries i tan pròpies de persones hipòcrites i superficials.
Anava a escriure un altre post pseudofilosòfic/psicològic sobre la vagància, ja l’havia pensat a idear però la nostra professora de castellà, Concepción Varela Rodríguez, Conchi pels amics, va deixar-me escrit una continuació diferent a la que anava a escriure però que mereix ésser postejada.
La meva divagació començava així:
La vagància, l’amiga indesitjada de molts de nosaltres, que ens acompanya dia a dia. Indesitjada, sí, però que fem nosaltres per desfer-nos d’ella? Realment ben poca cosa en la majoria dels casos, és menys molesta la seva presència que l’esforç que [que per alguns suposaria intentar desfer-se’n. Però, com tot, es tracta de pràctica i força de voluntat i el que no se és que si d’aquesta en tens prou.
Amb els anys sempre podrem dir: "hagués pogut fer tantes coses i, la veritat, en fa algunes, però..."]
Entre claudàtors s’hi troba el text escrit per l'abans mencionada professora.
Resumint, un post que ha tingut la contribució de més persones de les que en un primer moment es preveien. I d'aquesta manera també ampliant la poca riquesa d'idees que en un principi aquesta post anava a tenir.
avui per recordar aquells vells temps on no calia estudiar, ni fer treballs de recerca, posaré unes cançonetes per recordar aquells temps, per qui no hagi vist la peli(eh! yef!) aqui ho deixu.
http://es.youtube.com/watch?v=Ls0z-ZE47So
http://es.youtube.com/watch?v=h1WeliCDiYs&feature=related
http://es.youtube.com/watch?v=kJzlSavrU6s&feature=related
i per acavar una recopilació
http://es.youtube.com/watch?v=mpgqgJi-a-c
aquest és el poema que recitarem al cau...
Llums al carrer
carrers adornats
ens inciten a comprar
estem tots encegats?
això no és Nadal
això no és amor
que és això?
dinars, sopars
falsos familiars
arbres adornats
i pobres afamats
això no és Nadal
això no és amor
que és això?
compartir és el que cal,
amor de veritat
amb amistat
això és Nadal
així ho reclamem
és el Nadal que volem!
pot ser no és un poema de Segarra, tampoc és de Carner i molt menys de la Mònica, per qui no la coneix, és la millor del mon.
O com és anomenat popularment per aquí "devil Macry" xD.
Com ja sabeu molts és un joc i del qual es va fer una serie d'anime. Té una absencia impresionant en quant a l'història, però per passar una estona bé pos de conya...
http://mcanime.net/noticias/leer/rlsp_devil_may_cry_1_12/1714
Aquí us deixo el link per descargar-vos-el, si no aneu a fer res interessant podeu utilitzar 6 hores el pont.
La setmana vinent tot i constar només de tres dies no es presenta amb un somriure d'orella a orella que diguessim, més aviat amb una ganyota de desesperació (veure l'ultim post de caiuscosades per a més inf. sobre la desesperació), deu ser que estic fent segon de batxillerat? Per començar el dilluns: examen d'Africa (esta clar: "xuleta dels països") dimarts com és costum a Hª de l'art la professora ens obsequia amb un examen. Aquest cop, per sort, només entren tres obres (per desgràcia, farem un nou format d'examen sorpresasorpresa) el dimecres ve la dilatació anal definitaiva: un examen d'Hª d'aquells que sembla que la tinta de les pàgines contingin somnífer pentobarbital i que t'entri per la vista. I per acabar-ho d'adovar haig de preparar l'exposició del TR.
No em preocupa tant el fet de tenir tres examens ja que hi han hagut setmanes pitjors i n'hi hauran, el que si que és per preocupar-se és que durant aquest cap de setmana el dilluns em limites a mirar-me per sobre hª de l'art, empalmes fent una marató de Star Wars d'alló més productiva, hagi dormit 4h fins l'hora de dinar (amb lo qual podriem dir que el meu esmorzar ha constat de musclos, gambes a la planxa acompanyades d'amanida i patates fregides (riu-te dels esmorzars de camioners)) hagi fet unicament africa fisica i no l hagi acabat i, el pitjor de tot, que ara estigi escrivint en el cony de blog quan hauria d'estar mirant on cau el riu Cunene.
la setmana vinent: A-style
purplehaze
anava en cotxe quan m'he vist sorpres per un cartell del CCCB. És una exposició sobre l'aperthead...o algu així...m'agradaria anar-hi....
Què és la desesperació?
Un terme que primer hem de conèixer per poder reflexionar sobre ell i les seves possibles formes presents en el món que ens envolta.
[s. XIV; de desesperar] f 1 Estat de greu pertorbació de l’ànim deguda a la pèrdua de tota esperança de salvació, a la consideració d’un mal irreparable, a la impotència de reeixir. Caure en la desesperació. 2 Allò que produeix aquest estat. Un infant que és la desesperació dels seus pares. Aquí tenim el que seria la definició extreta del Gran Diccionari de la Llengua Catalana, disponible en la seva versió on-line a: http://www.grec.net/home/CEL/DICC.HTM Ara doncs, del que es tracta és de veure com ens afecta aquest aspecte en la nostra vida diària. Com sempre, haurem de començar per les causes. 1. La pèrdua de la possibilitat d’obtenir allò que esperaves, desitjaves i que estaves segur d’obtenir. 2. La sostracció d’un be personal, la cessació del poder d’influència sobre quelcom o algú. 3. La ruptura d’una relació social (afectiva per ex.), i la visió subjectiva de la impossibilitat d’una reconciliació futura. 4. La impossibilitat de veure acomplert el desig sobre l’existència o la millora d’una relació envers un altre persona, bé perquè a l’altre persona el subjecte pres de la desesperació li és aliè, desconegut, o bé que l’existència d’aquest ésser sigui insignificant o , fins i tot, molesta. 5. I tantes altres causes que no podrem veure aquí descrites per culpa de la infinitat de situacions pragmàtiques possibles. Doncs bé, dins de les causes anteriorment descrites trobem ben diferenciats dos tipus d’elements primers, de causants: -Els motius materials -Els motius socials Tota desesperació provocada per la manca de mitjans/bens materials és simple qüestió econòmica en la majoria dels casos i, per tant, una persona víctima d’aquest tipus de desesperació no tardarà en adonar-se que els seus problemes seran solucionats, o no, depenent de la situació econòmica en la que es trobi. Si és rica tindrà fàcil solució, si és pobre o serà difícil d’obtenir o en alguns casos impossible. I ara ve el torn de les desesperacions provocades per motius de caràcter social, d’índole interpersonal, té una complexitat molt més elevada, i quasi bé mai depèn de la situació material, clarament il·lustrat al conte de L. N. Tolstoi sobre l’home feliç que no tenia ni camisa. Com és possible solucionar un problema que ve determinat pel caràcter de cadascun dels afectats, per les seves creences, ideologies, conviccions religioses? Mitjançant medis materials es veu clarament que no. Com solucionar un problema que pot estar provocat pel conflicte individu-societat? Aquest problema potser no és més que una falta de comprensió bilateral. Són preguntes difícils de respondre, però si no es solucionen el que provoquen és la desesperació profunda. Una persona que veu que no pot actuar de manera adequada enfront d’un obstacle, una dificultat, comença a veure davant de si barreres cada cop més altes. Problemes que abans tenien fàcil solució, solució ja quasi sistemàtica, que sempre funcionava, però que quan s’ha intentat aplicar a un tema determinat no ha funcionat, a un li pot començar a semblar que potser aquest sistema és no vàlid, que potser cal replantejar-me les coses. Un comença a veure que els obstacles que van sortint al davant no els pot superar, que ells el superen a ell. Comença a veure que la seva capacitat de superació és insuficient, li falta motivació. Sembla que ja un no pot influir en l’aparició i superació de les diferents barreres aparegudes i per aparèixer. Tot això provoca l’aparició de la resignació, el sentiment d’inevitabilitat. En resum, un veu problemes, intenta superar-los, no pot, es resigna, veu que la seva influència és mínima, que no pot canviar l’ordre de les coses, perd la motivació, i veu ja que els seus somnis són impossibles, per reals que poguessin haver semblat el dia anterior. Un pensa que els seus problemes són fruit de la seva incapacitat quasi innata, o en un primer moment per una insistència insuficient. Però amb que justificar la insistència? Cal una motivació, però aquesta no hi és, un la intenta buscar, però no la troba. ....Coses provocades per la desesperació. La meva llista (incompleta, evidentment):
ska, (all waves), rocksteady:
-Jamaicans:
john holt
the skatalites
Augusto Pablo
Ken Boothe
Lee Perry
Bob Marley, Wailers
-Europeus (Two tone britànics)
Madness
The specials
The selecter
Bad manners
The Beat
-Els d'aquí:
Skalariak
Ska-p
Dr.Calypso
Betagarri
heavy metal, hard rock:
ACDC
Judas priest
Led zeppelin
Metallica
edguy
...
Glam rock:
Beatles
Rollings
Queen
Guns and roses
Mestisatge:
La Kinky beat
Obrint Pas (benvinguts al paradis only)
Cheb Balowky
Negu Gorriak/Kortatu
Indies:
The Kills
Franz Ferdinand
Asian dub foundation
Super Furry animals
Bob dylan (en altres temps)
Bandas sonores:
Star Wars
Ghostbusters
El bueno el malo y el feo
Amelie
Indiana Jones
Kill bill
El senyor dels anells
James Bond
Pulp fiction
Terminator
Blade Runer (es bromaaa XDXD)
La historia interminable
Purplehaze
Proposo que cada autor d'aquest blog fagi un petit llistat de tots els grups que recomana a les nombrosissimes persones que ens visiten cada dia. I aquí, per si a algú li interessa, deixo la meva:
Rock Piscodèlic:
Pink Floyd Ayreon Jimi Hendrix Bandes Sonores de:
Henry Mancini John Williams Ennio Morricone Heavy:
Gamma Ray Judas Priest Led Zeppelin AC/DC Rainbow Dream Theater Rock/Pop-Rock/Blues: Queen Dire Straits Aerosmith Def Leppard Paul McCartney & The Wings Murray Head Ninve Below Zero Beatles Ho sento per posat publicitat Ja se que no comprareu ni hi anireu... però no passa res per intentar-ho... Aquest és un concert realitzat per un grup que fa cançons d'altres grups (les podeu veure en l'entrada) i és el dia 12 de gener a les 20:00 al centre moral de gràcia. L'entrada costa 3,5€ i al mig del concert es farà un sorteig d'un Ipod (el petitet...) estirat al llit, morat, escoltant una canso de macaco que ma fet recordar al tr del marcel...ja veureu que en el clip hi ha gent famosa...be com a mínim els conec... http://www.youtube.com/watch?v=igkMFeXCTmo No se que escriure i aixo que escric ho faig sense ganes així quesimplement fare una llista de coses que trobo cutres, explicaria elperque ho trobo cutre, de mal gust, kitch , ortera (VictorXD) peròinsisteixo en que no em veig en cor d'argumentar res un divendres a les19:12 amb un llibre d'Hª de l'art davant que no m'he mirat en tota latarda i amb un avorriment del 1000..
trobo cutres les tipiques escultures de mal gust i anonimes que et trobes a les tipques rotondes a l'entrada dels tipics pobles.
trobo cutre la pel·licula "el hombre que susurraba a los caballos".
trobo cutre tots els programes de sobretaula que han pogut existir i que existiran mai com channel Nº4, el club, la tarda..
trobo cutres els "quiero y no puedo"
trobo cutre la Mercedes Mila.
trobo cutre els llibres de text que ens fan comprar.
trobo cutres els jocs de cotxes.
trobo cutres les figures que venen els comerciants xinesos.
trobo cutre certa gent de la classe.
trobo cutre el Julio (professor) i tot el que se li relaciona.
trobo cutre el quadre radiació ciutadan de Tobey.
trobo cutre un crucifix penjat a la paret que no sigui la d'una esglesia.
trobo cutres les "sit-com" (tot i k em fagin riure).
trobo cutre fer una llista de coses cutres.
trobo cutre la paraula cutre.
trobo cutres els nicks que pretenen ferse veure amb colors llepants,simbols i signes de tipus : TA KIERUU!! AMOOR / PACHA GENIAL!! / HAY KREPETIRLO !&"&$·""·()=·/)!(& / el jhonny, el javi, la juanisois la leche !.
exemple de cosa kitsch.
al final he escrit mes coses del k em pensava, me n deixo moltes pero tampoc vull ratllar el personal.
purplehaze
 vosaltres no la coneixeu...ja ser que no és un fotolog, peró tinc ganes de posar una foto on surtim els dos:)
Es una del cau que té un any menys que nosaltres(te la teva edat yef), és preciosa i aquest estiu...he estat bastant unit a ella i espero que la distancia fisica no afecti a la nostra amistat. aixó també és un petit avís de cara l'any que bé, ja que encara que no anem junts al col·legi, podem fer quedades...amb les fans també...i així la nostre amistat no s'anira volant com un ocell, vull que la nostre amistat no sigui de passu...xDDDDD Suposo que si llegiu això serà en la vostra casa davant del vostre ordinador i segurament fent quelcom més que llegir un text escrit per un marginat social que no té res millor que fer que actualitzar un post...Així que suposo que tindràs almenys un ordinador i banda ample (ja ningú gasta diners en "cibers"), encara que no funcionin (en cas contrari, ja fa un parell d'anys que deuries d'haver-te comprat un ordinador i posat ADSL,però no et preocupis mai és tard per posar-te'l).
Un cop tens aquestes dues coses, per norma general has de deixar el teu ordinador obert tant com puguis, perquè??? doncs fàcil, al inicis dels PCs Moore va dir:" cada 18 mesos (any i mig) es ducplicaràn els transistors d'un processador", o dit d'un altre manera, cada 10 anys tens una peça de museu, així que gasta el teu ordinador fins que mori i que l'avanç de la tecnologia no t'agafi (sempre pots accelerar la seva mort, potser algun dia us ho comento).
La segona raó són els +-30 € que costa l'ADSL en aquest pais, per tant si deixes l'ordinador obert i no hi estàs fent res doncs gastes molt, axí que ja sabeu a descarreguar...
D'aquí ve el que és la llei de la descarga: l'ordinador sempre que no estiguis viciant o en veritable necesitat d'ús de la xarza està descarregant i si ja has aconseguit descarreguar tot el que volies, t'aficiones a alguna cosa i baixes coses per informar-te, entretenir-te...
Desvantatges: clar no tot són flors i violes... possible caiguda en vici de l'entreteniment, acaparació del temps, perdua de temps, en el cas de compartir xarxa i els dos components segueixin la norma l'has cagat.
Il·legalitat de descarregues... ERA BROMA!!!
http://www.interiuris.com/p2p2.php no sabeu com m'ha costat trobar la llei que em donava la raó! navegant pels mars del youtube he descobert un reportatge d'entre lineas que m'ha emocionat. No pas perque fos de minusvalids, ni que tractés sobre immigrants, ni de homeless, sinó d'una cosa molt propera a mi. com aprofitem nosaltres el temps d'oci. hi ha gent que quant li dius que vas a un cau et miren amb una altre cara, altres et diuen friki o et diuen el cumba de la guitarreta:S després quan a sobre dius-no, es que no vaig a pacha, el dissabte aniré a un concert que hi ha a Sarrià- per exemple i et miren malament. pos per totes aquestes persones com jo que formem un buit a la societat del consum i del capitalista posaré aquest video http://es.youtube.com/watch?v=7c8XjeyEb-w&feature=user 8tv
Dimecres 28
22.00 h EL GRAN LEBOWSKI
. Gènere.................. Comèdia
. Directors............... Joel Cohen
. Intèrprets.............. Jeff Bridges, John Goodman, Julianne Moore, Steve Buscemi
. Any........................ 1998
. Sinopsi................ El "nota'' és un home fracassat i a l'atur que un dia el confonen amb una altra persona perquè té el mateix nom. Dos perdonavides irrompen en el seu apartament i li destrossen la catifa en creure que es tracta del Gran Lebowski, un milionari de Pasadena. A partir d'aquest moment, ell i el seu amic Walter es ficaran en un embolic que implica l'extorsió, una nena rica segrestada i una pila de diners que tothom busca.
més d'un m'haurà vist algun cop amb imatges al messenger d'aquesta pel·lícula on es podia veure un paio grenyut i amb ulleres d'allò més "tirat" o "penjat", es tracta del protagonista de la peli, "el nota", un esteriotip de hippy vell i fracassat que sempre m'ha atret molt. Un altre personatge és el seu company Walter que representa un ex-combatent del Vietnam que va tornar d'allà mig boig. Un dia d'aquest m'explaiaré més comentant aquest film que em va marcar des del dia que el vaig veure sent jo un nen, de moment nomès us recomano que la mireu i us feu unes rises mentre mireu una pel·licula de culte.
walter, interpretat per John Goodman. La foto del "nota" esta molt vista.
purplehaze
avui també ha estat un dia macus, fent el capullu, rient-me a castella, a mates, a l'hora de dinar, amb els amics, amb les amigues, amb la fan #1. peró ahir, em vaig enrecordar d'un programa que ha perdut molt, peró també ha guanyat amb algunes coses, com el justo molinero. estic parlant de Polonia, les rimes són molt bones i claven molt bé el personatgeXDDDD. personalment crec que és la única cosa que té bò ara mateix aquest programan...posu els links perquè ho vegeu. http://es.youtube.com/watch?v=4upLzSKaPZU http://es.youtube.com/watch?v=iPiKWrsq4Ag http://es.youtube.com/watch?v=A0PA2IqhSPM En posts anteriors m'han acusat de pessimista, dissonant amb la tòncia general del blog. Cosa que no deixa de resultar sorprenent, ja que la majoria creu i afirma que tinc tendències depressives, bipolars, esquizofrèniques etc. Deixant de banda els trastorns piscològics d'un que... a qui li importen? Doncs això... Aquí teniu uns links que tracten sobre coses curioses o sorprenents, encara que només per alguns, per altres els resultarà intrascendent i de poc interès, i altres diran que el que posa és fals. http://www.lavanguardia.es/lv24h/20071128/53414075301.html http://en.wikipedia.org/wiki/0.9 El primer article és sobre un freak en tota regla, encara que ell ho negui... informàtic, amb tendències geeks, etc. no pot ésser res més que un freak. L'article de la wiki també està relacionat amb les matemàtiques, hi ha algun escèptic que predica la falsedat d'aquesta, anomenem-la, paradoxa, però que hi farem, si el professor de mates ho diu, serà que és veritat.  (el freak que no es reconeix com a tal)
Fins aquí el meu segon post, igual o pitjor que l'anterior, però que hi farem... Aquest és el meu primer post(formalment, que no tècnica, així que, al menys el primer, l'intentaré fer bé. Doncs per començar descriuré una típica tarda d'alumne desmotivat de segon de batxillerat. Primer un ve a casa, cansat, encara que un no hagi fet gran cosa durant el dia. Evidentment un tampoc té ganes de fer res. Cosa que alhora produeix angoixa a l'individu, que se sent culpable d'estar perdent miserablement el temps. Una persona que em conegui dirà: Que diu aquest?! Si això és el que ha estat fent durant tota la seva curta i poc útil vida!
No puc pas dir que aquesta persona no tingui raó, però, fins i tot una persona com jo té certa consciència del que fa un i del que no fa. Però també, és cert que, després de tantes tardes i dies i nits desaprofitades, un ha pogut aprendre a com superar aquestes situacions. El primer de tot: música. Aquesta tarda l'encarregat de alleujar la ment d'un mandrós ha estat Henry Mancini i les seves genials bandes sonores. Després un joc simple de "quadradets", el "Crack Attack"... simple però addictiu. I la resta anar improvitzant...
-Mirar el partit del Barça i només quedar satisfet perquè passa primer de grup a la Champions. -Parlar amb gent diversa, que t'ajuda a desfogar-te amb persones que et cauen malament i injustícies diverses. I això és una típica tarda d'estudaint frustrat i desmotivat. Sento l'extensió del post, però, a un si se'l pressiona molt acaba per inspirar-se...encara que lo que escrigui tingui poc sentit i/o interès. Ja se que no us agrada que utilitzi acudits copiats però ara m'he posat a llegir acudits (que ja feia temps que no ho feia), us deixo amb lo milor que he trobat... "Sherlock Holmes y el Dr. Watson se fueron a pasar unos días de acampada a un cámping. Tras una buena cena y una botella de vino, se desearon buenas noches, entraron a la lona y se acostaron en sus respectivos sacos. Horas más tarde, Holmes se despertó y llamó con el codo a su fiel amigo: - Watson, mira el cielo y dime. ¿Que ves? Watson contestó: - Veo millones y millones de estrellas... - Y eso, qué te indica? volvió a preguntar Holmes. Watson pensó por un minuto y, plenamente decidido a impresionar esta vez a su amigo con sus dotes deductivas, contestó: - Desde un punto de vista astronómico, me indica que existen millones de galaxias y potencialmente, por lo tanto, billones de planetas. Astrológicamente hablando, me indica que Saturno está en conjunción con Leo. Cronológicamente, deduzco que son aproximadamente las 3:15 de la madrugada. Teológicamente, puedo ver que Dios es todopoderoso y que nosotros somos pequeños e insignificantes. Meteorológicamente, intuyo que mañana tendremos un hermoso y soleado día. Y a usted, ¿qué le indica, mi querido Sherlock? Tras un corto silencio, Holmes habló: - Watson, eres cada día más gilipollas. Nos han robado la tienda de campaña."  m'he estat una bona estona rient sol davant l'ordinador amb aquest acudit.
I aquí un petit obsequi d'alguns alumnes. http://www.h2limousine.com/test-answers.php El nostre Caius Cosades encara no s'ha fet present, s'està prenent unes vacances anticipades o potser està preparant un gran article  , esperem que sigui lo segon i estigui recercant informació com un bon espia. (Morrowind) Avui toca enfotrse'n una mica dels hippys. Que perquè?...i perquè no?! Com molt bé va dir L.Wittgenstein: "l'humor no és un estat d'ànim, sinó una visió del món" (porto tota la puta setmana sentint/llegint aquesta frase!!) i el que jo interpreto amb aquestes paraules és que cal riures de tot i veure-ho tot amb bon humor (mireu l'últim post de darkman per a més informació XD) i sobretot és necessari riure's d'un mateix. Crec que la seguent fotografia reflexa molt bé (o bastant bé, o una mica bé, o bé..) aquesta idea.
Pels qui no l'entengin nomès dir que es mirin la série britànica de "els joves" (the young ones). Ei, a veure quan fem un post sobre els joves!
purplehaze
Preferia esperar-me a "postejar" alguna cosa sobre herois però no me'npuc estar. Com no tinc ganes de parlar-vos de la série ja que totssabem que és una passada m'estalvio comentaris i us poso un link ambtots els capitols, primera i segona temporada! (fins i tot el c.10d'aquesta setmana) l'única cosa que falla és que estan enangles...una altre manera d'aprendre angles yanki.
http://www.cucirca.com/2007/05/27/watch-heroes-online/
cliqueu a la imatge per veure els comics d'herois!!XD
purplehaze
http://www.youtube.com/v/GfPJeDssBOM&rel=1 A veure si ja aconsegueixo ficar un video i que es vegi... Si no seguiu el link . El líquid que utilitza no és pixat igualit sino una beguda isòtonica. avui ha estat un dia d'aquells que a l'hora d'anar a dormir dius -Que bé estat- no seria especialment per l'aspecte académic, sino per l'especte personal. estic notant que els dies que em despertu i vaig al colegi amb un somriure tot va millor, a més dones felicitat a la gent que t'envolta...aixó m'agrada i molt per aixó he decidit no amargar-me per tonteries. la cosa no és anar rient pel món com un idiota, sinó viure la vida amb felicitat, sentir-te bé amb tu mateix, amb els que t'envolten i somriure a la vida.
...: Evgeny <*) ) )-{: Marcel
(15:26)<*) ) )-{: eeii com el portes? (15:26)···: hola... (15:26)···: el que porto? (15:26)···: el tr? (15:26)<*) ) )-{: l aborriment (15:27)···: no estic avorrit (15:27)···: però si desesperat, fa dueshores que estic intentant fer una axonometria de merda que s'ha de fer en mitjahora (15:28)<*) ) )-{: aa pel k veig l'axonometriai les actuacions castelleres tenen semblances, mai saps quanta estona t hiestaras i s'acaben allargant.. -------- (15:59)···: ha arribat un punt en el queles línies només puc imaginar que podrien voler dir (15:59)<*) ) )-{: et parlen? (15:59)<*) ) )-{: i k et diuen? (16:00)···: que estan massa atepeïdes quevolen més espai, que es barellen les unes entre les altres (16:00)<*) ) )-{: oala i tu ets dèu!? (16:00)···: el hombre que susurraba a lalineas (16:00)<*) ) )-{: has d posari pau (16:01)···: ara, quan repassi, algunes,les que estiguin repassades, seran com sacerdots que posaren ordre (16:01)<*) ) )-{: aaa els enviats d deu (16:02)<*) ) )-{: the choosen one -------
(16:38)···: sincerament... si algu veiesaquesta conversació ens qualificarien de bojos (16:38)<*) ) )-{: la pejem a internet? (16:38)<*) ) )-{: penjem (16:39)···: si vols que ens considerinbojos, perque no? (16:39)<*) ) )-{: obrim un blog? (16:39)···: ufff... ens hauriem decomprometre a actualitzar-lo... per que no sigui masssa cutre (16:40)<*) ) )-{: o un flog compartit yu joori ferran (16:40)<*) ) )-{: tu* (16:40)<*) ) )-{: amb l ori sol el blog sactualitza cada dia segur (16:41)···: que va... XD (16:41)···: de quina temàtica, de tot engeneral no ? XD (16:41)<*) ) )-{: clar..del primer k ens passipel cap  (l'axonometria en qüestió) purplehaze
De sobte m'han vingut unes ganes bojes de llegir-me el llibre bibliogràfic de Steve McQueen, no perque m'interessi la vida i obra de l'actor del qual nomès conec el seu paper a "los siete magníficos" sinó per conèixer la forma de redactar i expresar-se del meu professor de filosofia, que li passaria pel cap per decidir escriure un llibre sobre aquest personatge? parlara sobre els seus alumnes en el llibre? (que egocèntric...)
i, més encara, com decideix fer un video on surt ell en diverses escenes de lo més cinematogràfiques, mig filosofant mig fent publicitat del llibre. I més encara, com no en sap res de l'existència d'aquest video! Cop et sorpren a vegades algú...
PD: Ferran tenies raó, Steve McQueen surt a la Gran Evasió.
purplehaze juju...el nostre profesor de filosofia és quelcom més que aixó, és un escriptor i un friki que té un video on surt amb un paraigües. l'assatjarem un xicxDDDD el llibre es titula Steve McQueen. http://video.google.es/videoplay?docid=-7249233522190340272&q=aureli+gonzalez&total=30&start=0&num=10&so=0&type=search&plindex=1  ja ho saveu, hi ha marató d'Star Wars a casa meu, dissabte...(only cole, de moment)
sera una forma més d'acoseguir punts pel test friki, si algu més es vol apuntar, trukeu-me al num de tlf. 678887765. es farà un cine forum després de cada episodi amb un pica pica davant meu em vec reflexat amb distorció, dintre el cilindre hi ha una veguda que, no és autocotona, peró que ens l'hem apropiat. Perqué sempre que vec aquesta beguda pensoem quelcom relacionat amb el que podiem haver sigut i per culpa del mateixos, si!, sempre son els manipuladors, cinics, egoistes i poderosos que ens fan anar per on volen. Em toca els ous, em sento en una gavia, només et deixen fer rodar la rodeta, vull sortir. per sort no soc l'únc que es sent així. Aquest pensament no em passa pas pel cap només perqué em de salvar una llengua i una cultura, sinó la raó principal per la qual jo vull sortir és tant simple com la que un obrer no vol treballar per el seu burgés sense cobrar. Vull un país que ens dongui suport, no que ens fagi sentatge i a sobre ens menypreïn. Son com parasits que venen i no et volen matar, peró tampoc que visquis. pd: perdó x les faltes
"El suceso ocurrió durante el fin de semana, cuando el hombre sedesplomó ante el ordenador al que llevaba tres días conectado sininterrupción y falleció antes de llegar al hospital"
"La adicción a internet, sobre todo entre los jóvenes, se ha convertidoen una de las grandes preocupaciones del Gobierno del país, segundo delmundo, sólo por detrás de EEUU, en número de internautas, con 163millones"
Estem parlant de joves malalts que es veuen frustrats pel futur encaminat que veuen passar i que decideixen prendre el rol d'algú deixant que sigui aquest personatge de ficció que visqui en un món sense un camí a seguir, amb la llibertat de parlar sense complexes de viure aventures, és la monotonia del món la que els fa fer això? És el fet de no conèixer les possiblitats fora del món virtual? Segurament a molts ja els hi va bé que es dediquin a jugar mentre pagin religiosament els impostos i vagin al curru puntualment, on no arriba el futbol per adormir les masses hi arriba la informàtica o les modes. No és dolent jugar a internet, ser culé o comprar-te roba de marca, si és dolent no conèixer els límits i deixar-se emportar fins el punt de perdre el nord. Hem de ser concients del que fem, informar-nos sobre el que passa al entorn, veure més enlà de la nostre realitat diaria per no acabar malalts del "sempre el mateix".
purplehaze
-Que li diu un Vector a un altre??? -Espera un moment.
Explicació: "se denomina momento de fuerza, torque, par (o sencillamente momento) [respecto a un punto fijado B] a la magnitud que viene dada por el producto vectorial de una fuerza por un vector director.[...] Se expresa en unidades de fuerza por unidades de distancia. En el Sistema Internacional de Unidades resulta Newton·metro o su equivalente Joule. El momento de fuerza es equivalente al par motor, es decir, la fuerza que se tiene que hacer para mover un cuerpo respeto a un fijo (Ej: un electrón respecto al núcleo) y se condiciona por la masa y la distancia." wikipedia. Sent més clars, un moment és el producte vectorial d'una força i una distància i marca si un objecte gira o no. Exemple: |f1 o--------- |f2 Sent o un punt d'articulació, r1>r2 i f1=f2, de manera que la suma de les forces és nul·la, l'objecte en qüestió no deuria de moure's, no obstant sabem que l'objecte giraria cap avall (utilitza la lògica, si en tens, clar). Matemàticament:-- f1·r1·sin(90)>f2·r2·sin(90)
formula per calcular-ho R^F=R·F·sin(x)
Apreneu una miqueta de física i matemàtiques noiets! si arribeu a visitar aquest blog no us heu d'extranyar que no es relacioni amb les paraules clau o tags que heu utilitzat per buscar certa informació ja que la llista d'aquests inclou des de de "pà amb oli" a "oscurantismo" passant pel "sentit de la vida" o l'escriptor "Asimov". Deixeu de buscar perque aquest és el vostre blog, deixeu-vos seduir per les notícies més inutils, delirants, freaks i pocasoltes que us podeu trobar un diumenge a casa sense saber que fer. Us haureu d'esperar però a que es posi en marxa, cosa dubtosa ja que l'èsser d'aquest blog, l'essència com diria Aristòtil no és altre que una conversa pel messenger farà unes hores. I tots sabem lo perilloses que són les converses de messenger, la suma d'escriure tal com és parla (una mica el que faig jo ara) i dir-ho al moment i amb pressa, no pot surgir-ne res bó i aquest blog n'és una mostra. Una manera més de passar les estones quan estàs fins al cul d'exàmens i en l'últim que penses és en posar-te a estudiar.. benvinguts sigeu tots a al vostre pitjor malson o..benvinguts al món real.
blooog, mi caaaasa
purplehaze
Acerca de rara-auis
blog de \"cultura general\" per a gent amb inquietuds, que desitgi trobar resposta a aquelles preguntes que creia sense resposta possible i sobretot per aquells que vulgin pujar nota al freaky test
|
